Segona convocatòria del Premi Natividad Yarza a la recerca en gènere
La Mancomunitat de la Conca d’Òdena ha obert la convocatòria de la segona edició del concurs que té per objectiu premiar el millor treball de recerca sobre aspectes relacionats amb els feminismes i l’equitat de gènere. Els treballs han de girar a l’entorn dels interessos de les dones des d’una perspectiva feminista, la igualtat de gènere i/o la prevenció de sexismes i violències masclistes.
El 2n Premi Natividad Yarza es destina a l’alumnat que presentarà el seu treball de recerca la propera tardor/hivern de 2020. Està dotat amb 1.000 euros, a repartir entre la persona autora i el centre educatiu que en fa la tutoria. Hi pot participar tot l’alumnat escolaritzat als municipis de la Conca d’Òdena.
Les bases per a participar en el premi estan penjades al web de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena www.micod.cat. Per a més informació us podeu posar en contacte amb l’àrea d’igualtat de gènere de la MICOD a igualtat@micod.cat
La Mancomunitat de la Conca d’Òdena valora positivament el nivell de participació en la primera edició del Premi Natividad Yarza en la recerca en gènere, ja que tot i ser el primer any, es van presentar un total de set treballs de recerca de molt bon nivell acadèmic.
Qui va ser Natividad Yarza i per què li dediquem un premi.
Va néixer a Valladolid l’any 1872, va estudiar a l’Escuela Normal de Maestras d’Osca i, a partir de 1906, va exercir en diversos pobles de Catalunya i Aragó, entre els quals cinc de l’Anoia: Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Igualada, Bellprat i la Pobla de Claramunt. Va ser una republicana conseqüent, va participar en l’activitat política d’aquell període apassionant i, a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, va convertir-se en la primera alcaldessa elegida per sufragi popular a Catalunya i Espanya. Ho va ser de Bellprat. Quan va produir-se l’alzamiento franquista, el 1936, ja tenia 63 anys d’edat, però va allistar-se immediatament per anar al front d’Aragó a fer costat a les forces lleials a la República. Després va romandre a Barcelona i, acabada la guerra, va marxar cap a l’exili.
