Laia Areny de l’Institut Pere Vives i Paula López del Pla de les Moreres, guanyadores del premi de recerca Nativitat Yarza

El premi de recerca en gènere Nativitat Yarza ja té guanyadores: Laia Areny i Baró, de l’Institut Pere Vives Vich, i Paula López Llanos, de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí. El guardó, que s’ha lliurat per tercer any consecutiu, el convoca l’àrea d’igualtat de gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena i premia els millors treballs de recerca sobre aspectes relacionats amb els feminismes i l’equitat. La finalitat és promoure la motivació en l’alumnat de 1r de batxillerat de la conca d’Òdena per fer estudis i cerques sobre els feminismes i el col·lectiu LGTBI i aconseguir així una reflexió crítica vers les desigualtats de gènere.

L’estudiant de l’Institut Pere Vives Vich, Laia Areny i Baró, s’ha endut el primer premi pel treball “Estudi de la influència del gènere a l’hora de triar un grau universitari”, que reflecteix fins a quin punt el gènere influeix i limita al jovent a l’hora d’escollir el seu futur, començant pel fet que al Batxillerat tecnològic hi ha principalment nois i al Batxillerat social i humanístic hi ha una gran majoria de noies. Laia Areny s’ha endut un premi valorat en 350€ i el centre on estudia, l’Institut Pere Vives Vich, també ha estat guardonat amb 500€ en forma de tallers de coeducació. La tutora del treball, Marisa Soler, va acompanyar l’alumna guanyadora a l’acte d’entrega dels premis.

El segon premi ha estat pel treball de recerca “Les dones al món dels videojocs” de Paula López Llanos, alumna de l’Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí. L’estudi parteix de l’experiència pròpia de Paula López, jugadora de vídeojocs, que ha pogut comprovar fins a quin punt les dones hi juguen un rol secundari o decoratiu, i són un entreteniment visual de la figura masculina o un objecte que els protagonistes masculins han de salvar per guanyar el joc. Paula López va recollir el premi, valorat en 150€, acompanyada de la seva tutora del treball, la professora Carme Algaba.

El jurat del premi estava format per les tècniques d’ensenyament de diferents municipis de la Conca d’Òdena: Fina Vilarrubias, de l’Ajuntament d’Igualada; Carles Palet i Nerea Platas de l’Ajuntament de Vilanova del Camí, i Mercè López de l’Ajuntament de La Pobla de Claramunt. També n’han format part la docent de l’Institut de Montbui i membre de la Comissió Nativitat Yarza, Maricel Miñano, la representant de l’entitat Dones amb Empenta, Èlia Palomas, i Mireia Prat, tècnica d’igualtat de gènere de la Mancomunitat de la Conca d’Òdena.

L’entrega dels premis va tenir lloc el passat divendres dia 11 en el marc de la Jornada Nativitat Yarza 2022, celebrada a l’Institut Joan Mercader amb la presència de les regidores d’igualtat dels municipis d’Igualada, Carlota Carner; Sta. Margarida de Montbui, Coral Vázquez; i d’Òdena, Alba Gallardo. L’acte va comptar amb una ponència de la psicologia i sexòloga Elena Crespi amb el títol “Amor i sexe lliures de masclismes”. La ponent va donar eines per identificar els masclismes i les violències en les relacions i va explicar com la socialització de gènere ens afecta a l’hora de viure les relacions sexoafectives. La ponència va ser molt ben rebuda per part dels instituts, que han valorat molt positivament l’organització de l’acte i temàtica abordada. L’acte el va cloure el subdirector de prevenció i sensibilització del Departament d’igualtat i feminismes de la Generalitat de Catalunya, Rubén Sánchez. La Jornada Nativitat Yarza es va emetre en streaming i es pot tornar a veure al canal de Youtube de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca d’Òdena.

La primera alcaldessa de Catalunya i de l’Estat

Nativitat Yarza va exercir com a mestra en diversos pobles de l’Anoia: Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí, Igualada, Bellprat i la Pobla de Claramunt. Es va presentar com a candidata a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 i va convertir-se en alcaldessa de Bellprat: la primera dona alcaldessa elegida per sufragi popular a Catalunya i a l’Estat. Quan va produir-se l’alzamiento franquista, el 1936, ja tenia 63 anys d’edat, però va allistar-se per anar al front d’Aragó a fer costat a les forces lleials a la República. Acabada la guerra, es va haver d’exiliar a França.