La contacontes Anna Garcia ha transportat als pares i petits de l´Escola Castell d´Òdena dins dels contes en dues sessions
Divendres, 28 de gener de 2011 a les 00:00
La contacontes Anna Garcia és polifacètica i entre d´altres vessants que controla és la d´explicar contes i també el fet d´ensenyar com explicar-los. A l´Escola Castell d´Òdena ho va demostrar els dimecres 19 i 26 de gener. El primer dels dos dies va ser el torn dels pares i infants de les classes de P3 A, P3 B i P4 A, i el dia 26 va ser el torn del pares i infants de les classes de PA B i P5 A i P5 B. Durant ¾ d´hora l´Anna va fer l´explicació als pares i acte seguit les 3 classes de menuts amb els professors entraren a la mateixa sala de psicomotricitat per escoltar i participar d´un conte.
Tal com va dir la contacontes hi ha tantes maneres com persones per explicar contes. Va destacar diferents aspectes que s´han de tenir en compte a l´hore de fer-ne l´explicació. Destacà el fet que ens hem de tocar, mirar als ulls, fets que tenen molt a veure amb la comunicació. A més hi afegí que als menuts i als que són més grans ens dóna molta seguretat la mirada. Per això va posar l´exemple que si hi ha 3 persones en una conversa, i a una no se la mira aquesta se sent exclosa.
El to de veu també és un element molt important a tenir en compte i el fet de jugar mentre s´explica un conte també és molt interessant de realitzar.
Tant pot ser el pare com la mare qui expliqui contes als infants, però sí que el menut n´ha d´escoltar. L´hora d´abans d´anar a dormir és un molt bon moment perquè aquest fet també va lligat amb el fet de posar-se el pijama, anar al llit i després del conte la llum es pot tornar més tènue. Lo interessant és poder compartir una estona amb l´infant i expressar-li històries que li provoquin sentiments. L´Anna també parlà que és necessari que a cada menut se li expliqui el conte que ell demana i en el cas que tingui un germanet a cadascun explicar-li el que prefereix tot i que un pot escoltar el de l´altre. Però si a cadascun d´ells se n´hi ofereix un és més personal. Tal com va dir la contacontes un conte és la millor teràpia, amb aquest gènere l´infant sent diferents emocions i li serveixen per anar per la vida. En el cas que durant una època un menut vulgui escoltar sempre la mateixa història és probable que sigui perquè el menut així se sent més segur i potser passa per una situació sociològica i necessita resoldre algun tipus de conflicte com la por.
La mateixa contacontes explicà com es pot crear un conte tot fent la introducció, la presentació on hi ha d´aparèixer algun problema i la tercera part seria la de la resolució que inclou elements fantàstics.
El darrer conte que es va explicar al llarg de la primera tarda va ser el del Patufet i els cargols. Un mateix nen, el Miquel va fer de protagonista de la història, de Patufet. Tal com va dir la contacontes és important que els menuts se sentin protagonistes de la història.
I un altre element del què no ens podem oblidar a l´hora de fer l´explicació és dels silencis, que són molt importants. I un conte no té edat, els més grans també poden gaudir molt amb literatura d´aquest gènere.
Ens ha quedat clar que amb “Hi havia una vegada...” ja podem introduir la història i el final pot anar així “I vet aquí un gat i vet aquí un gos i vet aquí que aquest conte ja s´ha fos!!!”.
Darrera actualització: 27.02.2019 | 15:42
Tal com va dir la contacontes hi ha tantes maneres com persones per explicar contes. Va destacar diferents aspectes que s´han de tenir en compte a l´hore de fer-ne l´explicació. Destacà el fet que ens hem de tocar, mirar als ulls, fets que tenen molt a veure amb la comunicació. A més hi afegí que als menuts i als que són més grans ens dóna molta seguretat la mirada. Per això va posar l´exemple que si hi ha 3 persones en una conversa, i a una no se la mira aquesta se sent exclosa.
El to de veu també és un element molt important a tenir en compte i el fet de jugar mentre s´explica un conte també és molt interessant de realitzar.
Tant pot ser el pare com la mare qui expliqui contes als infants, però sí que el menut n´ha d´escoltar. L´hora d´abans d´anar a dormir és un molt bon moment perquè aquest fet també va lligat amb el fet de posar-se el pijama, anar al llit i després del conte la llum es pot tornar més tènue. Lo interessant és poder compartir una estona amb l´infant i expressar-li històries que li provoquin sentiments. L´Anna també parlà que és necessari que a cada menut se li expliqui el conte que ell demana i en el cas que tingui un germanet a cadascun explicar-li el que prefereix tot i que un pot escoltar el de l´altre. Però si a cadascun d´ells se n´hi ofereix un és més personal. Tal com va dir la contacontes un conte és la millor teràpia, amb aquest gènere l´infant sent diferents emocions i li serveixen per anar per la vida. En el cas que durant una època un menut vulgui escoltar sempre la mateixa història és probable que sigui perquè el menut així se sent més segur i potser passa per una situació sociològica i necessita resoldre algun tipus de conflicte com la por.
La mateixa contacontes explicà com es pot crear un conte tot fent la introducció, la presentació on hi ha d´aparèixer algun problema i la tercera part seria la de la resolució que inclou elements fantàstics.
El darrer conte que es va explicar al llarg de la primera tarda va ser el del Patufet i els cargols. Un mateix nen, el Miquel va fer de protagonista de la història, de Patufet. Tal com va dir la contacontes és important que els menuts se sentin protagonistes de la història.
I un altre element del què no ens podem oblidar a l´hora de fer l´explicació és dels silencis, que són molt importants. I un conte no té edat, els més grans també poden gaudir molt amb literatura d´aquest gènere.
Ens ha quedat clar que amb “Hi havia una vegada...” ja podem introduir la història i el final pot anar així “I vet aquí un gat i vet aquí un gos i vet aquí que aquest conte ja s´ha fos!!!”.
