Òdena se suma a la declaració de sobirania

En el ple municipal de l'Ajuntament celebrat ahir dimarts es va aprovar una moció de suport a la Declaració de Sobirania i del Dret a Decidir del Poble de Catalunya, que el Parlament va aprovar el passat 23 de gener.

La moció, va ser presentada pels grup del govern CIU i ERC, es va aprovar amb el vots dels quatre regidors de CIU, els dos d'ERC i un de Joan Estruch, del PSC. El PSC havia donat llibertat de vot als seus regidors i quatre representants dels cinc que té al consistori odenenc hi van votar en contra. Aquests quatre regidors són Francisco Guisado, Juan Fernando Rubio, Sandra Fernandez i Maria Dolores Martín.

L'alcalde, Carles Casanova, va defensar la proposta i va voler fer referència a unes paraules de caire històric i unes altres de caire jurídic de Santiago Vidal, jutge-magistrat de l'Audiència de Barcelona que va dir: “Quants estats d'Europa des de l'any 1900 han aconseguit la seva independència? Moltíssims. Sembla que a Catalunya estiguem inventant una cosa nova.
1905 - Noruega de Suècia, 1917 - Finlàndia de Rússia, 1922 - Irlanda del Regne Unit, 1944 - Islàndia de Dinamarca, 1991 - Lituània i Estònia de la URSS, 1991- Eslovènia, Croàcia i Bòsnia de Iugoslàvia, 1992 - Eslovàquia de Txecoslovàquia, 2006 -Montenegro de Sèrbia, 2008 - Kosovo de Sèrbia
I això ha estat possible perquè:

1r.- els estat dels que procedien han reconegut el dret que els ciutadans tinguin l'última paraula, com ara ho està fent Anglaterra amb Escòcia.

2n.- El tribunal internacional de justícia de La Haya va emetre una Sentència el 22 juliol de 2010 que deia una cosa cabdal, i que és la clau de volta per resoldre aquest presumpte atzucac en el que ens vol posar l'estat espanyol.

- “Declarem que no existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi la declaració unilateral d'independència”.

- “Declarem que quan hi ha contradicció entre legalitat constitucional d'un estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona”.

- “Declarem que en una societat democràtica, a diferència d'una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels ciutadans sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari la legalitat”.